El sòl pèlvic és un conjunt de músculs i teixits que tanca la cavitat abdominal per la seva banda inferior.
D’una banda, l’estructura òssia està formada pel sacre, el coxis i els iliacs, units entre si per lligaments molt forts i formant articulacions poc mòbils, que en moments com l’embaràs i el part aconsegueixen la seva màxima amplitud de moviment.
D’altra banda, l’estructura tova, coneguda com a sòl pèlvic, és l’encarregada de mantenir el recte, la bufeta i l’úter en la seva posició. Aquesta musculatura aquesta innervada pel nervi pudendo.(1),(2)
Són moltes les patologies que poden afectar a aquesta àrea i es poden classificar amb tren eixos urològic, que engloba a les patologies tant d’incontinència com de retenció d’orina; l’eix ginecològic, on inclouríem els problemes d’estàtica pèlvica com els prolapse, els problemes sexuals així com la preparació física al part i la recuperació postpart; i per va ultimar l’eix coloproptològic, on inclouríem les incontinències fecals i el restrenyiment.
La població que més risc té són les dones tant després de donar a llum com en altres moments de la vida com la menopausa. Però les afeccions no solament les sofreixen les dones, els homes després de les prostactectomies, també poden presentar disfuncions.
Els objectius de la fisioteràpia són:
– Assegurar la continència urinària, així com una freqüència miccional correcta.
– Equilibrar l’estàtica pèlvica, per evitar sensacions de trobar-se pesada i evitar prolapses.
– Treballar per una sexualitat no dolorosa i satisfactòria.
– En obstetrícia, tant preparar el cos per a les diferents adaptacions durant la gestació i el moment del part, com per a la recuperació postpart, incloent la diastasi abdominal.
– Tenir una correcta mecànica d’evacuació, evitant fuites i restrenyiment.
La nostra fisioterapeuta Valeria Alonso, amb el Màster de Fisioteràpia Especialitzada en Sòl Pelvià de la Universitat de València, serà la encarregada d’aquesta especialitat.
(1) Siv Morkve, 2000
(2) Ramirez I., 2013