L’articulació temporo-mandibular està formada pels ossos temporal del crani i el maxil·lar inferior o mandíbula. És la responsable de fer possible obrir i tancar la boca.
Situada davant de l’oïda i a banda i banda del cap, s’utilitza per mastegar, parlar, empassar, badallar, etc.
Aproximadament el 50% de la població pateix una disfunció temporomandibular.
Les conseqüències d’aquest trastorn consisteixen:
Cefalees (mal de cap oa la cara).
- Sensibilitat i dolor a la pressió de la musculatura masticatòria i articulació temporomandibular.
- Dificultat o dolor al mastegar.
- Sorolls, espetecs o bloqueig de l’articulació.
- Dolor intens dins o al voltant de l’oïda.
- Dificultat o dolor al mastegar.
- Bloqueig de l’articulació, la qual cosa dificulta obrir o tancar la boca.
La fisioteràpia per mitjà de la teràpia manual juntament amb exercicis mandibulars i / o posturals, ajuden pal·liant el dolor ocasionat per la musculatura afecta i a millorar o recuperar completament la mobilitat limitada.
És molt important una bona anamnesi i examen físic per conèixer el correcte abordatge fisioterapèutic. (1)(2)