Sòl Pélvic

El sòl pèlvic és un conjunt de músculs i teixits que tanca la cavitat abdominal per la seva banda inferior.(1),(2)

D’una banda, l’estructura òssia està formada pel sacre, el coxis i els iliacs, units entre si per lligaments molt forts i formant articulacions poc mòbils, que en moments com l’embaràs i el part aconsegueixen la seva màxima amplitud de moviment.

D’altra banda, l’estructura tova, coneguda com a sòl pèlvic, és l’encarregada de mantenir el recte, la bufeta i l’úter en la seva posició.

Aquesta musculatura aquesta innervada pel nervi pudendo.

Son moltes les funcions que realitza (1),(2). Com esfínter: a pesar de que tant l’uretra com el recte tenen esfínters propis, la musculatura ajuda per a augmentar la força de tancament.

  • En el manteniment de l’estàtica pèlvica: així com esmorteir i transmetre les pressions provinents de la zona abdominal, com la tos o el riure.
  • La inhibició nerviosa del detrusor: ja que la contracció de la musculatura del sòl pèlvic provoca la inhibició del detrusor, muscle de la bufeta que es contrau per a miccionar.
  • Durant el part: per què fa de guía a la rotació i presentació de cap del nadó.
  • Durant les relacions sexuals: per exemple fent-se durant l’orgasme la tetanització de la musculatura.

El correcte funcionament d’aquesta estructura, depèn també d’altres unitats anatòmiques, la més influent són els abdominals, sent l’abdominal transvers el que té un paper més important. Fins al punt que una disfunció del sòl pèlvic va acompanyada normalment d’una hipotonia abdominal normalment (3).

Són moltes les patologies que poden afectar a aquesta àrea i es poden classificar amb tren eixos urològic, que engloba a les patologies tant d’incontinència com de retenció d’orina; l’eix ginecològic, on inclouríem els problemes d’estàtica pèlvica com els prolapse, els problemes sexuals així com la preparació física al part i la recuperació postpart; i per va ultimar l’eix coloproptològic, on inclouríem les incontinències fecals i el restrenyiment.

La població que més risc té són les dones tant després de donar a llum com en altres moments de la vida com la menopausa. Però les afeccions no solament les sofreixen les dones, els homes després de les prostactectomies, també poden presentar disfuncions.

Els objetius de la fisioteràpia se basaran en (2):

  • Asegurar la continència urinària, així com una frequència miccional correcta.
  • Equilibrar la estática pélvica, para evitar sensaciones de pesadez y evitar prolapsos.
  • En obstetrícia, tano preparar el cos per a les diferents adaptacions durant la gestació i el moment del part, com per a la recuperació postpart, incloent la diàstasi abdominal.
  • Tindre una correcta mecànica evaquatòria, evitant escapaments i estrenyiment.