es cierto que todos necesitan ejercicio, pero no todos los ejercicios pueden recomendarse para todos los individuos, y no todos los individuos pueden realizar un ejercicio concreto de la misma manera
Sahrmann S., 2005
El passat 18 de Desembre es va celebrar la I Jornada de Fisioterapia de la UJI amb el tema principal d’aquesta primera edició, els exercicis terapèutics. Els assistents vam tenir el privilegi i el plaer d’escoltar la documentada exposició per part de José A. Polo Traverso (PT,DPT,FAAOMPT, CFCE, CCCE).
En ella es va fer referència a l’hora de realitzar exercicis o activitats esportives, la importància de les pautes marcades pel professional corresponent segons l’objectiu desitjat. En aquest cas, quan s’efectuen exercicis amb una fi terapèutica, el professional adequat és el fisioterapeuta.(1),(2)
És una de les eines de la fisioteràpia amb molta evid`ncia científica.(3)
Els beneficis de l’activitat física es remunta des de l’antiga Grècia. Els Gymnástai, eren els sanadors especialistes de la medicina popular i empírica grega que usaven com a tractament l’exercici físic.
En la antiga Roma, Claudio Galeno i Celio Aureliano parlaven de la importància de dosificar i pautar l’exercici.(4)
Actualment, està assentada en la societat la relació entre exercici físic i salut. Existeixen nombrosos estudis que ho constaten com ho aconsellen els departaments sanitaris de la majoria dels països desenvolupats.(5)
Aquests són alguns comentaris que rebem habitualment els fisioterapeutes per part de pacients, familiars o amics:»Porte temp fent natació i no trobe millora» o «faig Pilates però continue igual o pitjor«.
En la prescripció dels exercicis terapèutics existeixen múltiples factors a tenir en compte com l’historial clínic del pacient, el tipus i l’execució de l’exercici, la freqüència, la intensitat, el desequilibri muscul-esquelètic a tractar, entre uns altres.(4)
També existeixen altres factors a tenir en compte com el són els coneixements fisicpatològics i terapèutics necessaris i acreditats. En cas contrari l’exercici planificat o empostissat serà innocu o perjudicial i podria arribar a ser beneficiós però seria d’una forma aleatòria i fortuïta.(1),(2)